Autor

La Cuina de Tots Natros neix a les mans d’una família amb arrels ebrenques, que té mil i una receptes per compartir amb aquells qui els fa vibrar, poc o molt, la cuina.

Aquesta família som natros:



Francesc Estorach

Benvinguts i benvingudes!

Sóc Francesc i es podria dir que sóc el responsable del blog. Una bona forma de descriure’m és dir que sóc com un coco (s’ha de trencar la closca dura per aconseguir treure’n tota l’aigua): discret i poc xerraire quan no tinc confiança, però molt bromista i alegre quan en prenc.

Em declaro amant incondicional de la naturalesa. El mar, el bosc i els secrets que amaguen em fan sentir viu.

Anna Gimenez

Jo sóc l’Anna i sóc la dona d'en Francesc. Què dir-vos de mi? Doncs bé, em considero una dona amb molta energia i alegria. M’agrada molt relacionar-me amb la gent i xerrar i xerrar i xerrar…

Tot i l’alegria que m’envolta, em costa adaptar-me als canvis importants, sóc de costums. Ara bé, una de les formes d’evadir-me de tot és gaudir de bona companyia en una rostida o paella, o fer una llarga caminada per la muntanya.

Això és tot! I ara que ja em coneixeu, és hora de cuinar!


Marina Estorach

Em dic Marina Estorach i tinc 17 anys. M’encanten les bromes i, obviament, somriure. Un dels fets que em condicionen la felicitat al dia a dia són els canvis. Necessito que el moviment flueixi en la meva vida.

Degut a la meva curta edat us podreu preguntar què hi faig jo en un blog com aquest. Doncs bé, tot i que aquí el tema on fire sigui el menjar i com cuinar-lo, jo si que me’l menjo pero no el cuino pas. La meva funció com a blogera és la d’escriure les receptes i passarles al web per tal de que les pugueu visualitzar de forma més o menys correcta.


Espero poder compartir amb vosaltres un grapat de somriures i receptes! 


Giha

Jo sóc la Giha, una teckel miniatura i bé, no és per tirar-me flors però, sóc “la reina de la casa”. Com a bona teckel, sóc una gossa amb molt de caràcter però també sóc sempre fidel i dolça. I no puc oblidar-me de parlar-vos de la meva faceta trapella! Tots els papers que et caiguin entre les meves potes, ja et pots anar concienciant de que no els veuràs més. A més a més de fer confetti, un altre dels meus entreteniments és passejar pel bosc i ensumar les mil olors de la muntanya.

En aquest blog es pot dir que treballar el que se’n diu treballar… jo no gaire! Però sempre estic disponible per tastar-ho tot.